Primer racó. La granota d’Olost

Les primeres vegades,en veure-la al passar per Olost,camí de Perafita,pensava…”Deu ser una font? Un llum del parc? un banc de diseny per seure (o per no seure?).
La cosa es que sempre es molt com de passada,mentre condueixo.No m’hi he parat mai a mirar-la detingudament,i aixó que desde el primer cop ja em va cridar l’atenció. Tot i així,i per una d’aquelles coses que ja vaig advertir que censuraría,ha acabat per ser un activador de records,al portarme al cap cada cop que la veig a un grapadet petit de persones (concretament tres…una familia,vet aquí)que van compartir amb mí tot un seguit de llargues hores i complicadíssims  díes (i en un dels tres casos,també nits) dels que difícilment me’n ves sortit amb l’exit (rotund) amb que ho vaig fer,si no hagues tingut al costat el seu possitivisme,bon humor,sencilleça i ánims.
La propera vegada que hi passi,m’aturaré,encara que sigui el temps just per prendre un refresc i unes anxoves amb raspa…
En quant a la Banda Sonora d’aquest racó,només dir que ha estat possiblement la més complicada de trobar…peró ni que sigui per el nom del grup (i per la qualitat del tema),em quedo amb aquesta: