Realment,es més petit que el que pot semblar mirant la foto... ,deu arribar cap al metre i mig d'alt,com a molt.
Com que diuen que está embruixat (o ,si mes no,que s'hi celebren aquelarres i coses d'aquelles de bruixes),i com que sempre he tingut un@s amic@ valent@s,quan ens varem assebentar (deu fer uns 20 anys)de les llegendes que se n'expliquen,ens va faltar temps per decidir anar a passar-hi una nit.
Per aquelles coses que passen,aquella nit ens va caure una tempesta just quan arribavem al dichós dolmen,de manera que,en un inútil intent per no acabar xops,el vam aprofitar per refugiar-nos (crec que hi anavem entre 6 i 8 persones,dibuixeu l'escena...).
Aquí el meu record s'esvaeix i es fragmenta en tot un seguit d'imatges que no explicaré (perque no se com fer-ho),però sí que us diré que va ser tot molt i molt estrany i de molt i molt mal rollo entre nosaltres.Recordo que vam marxar abans d'acabar la nit i que poquetes vegades (no m'atreviría a dir que cap,però quasi) n'hem tornat a parlar.
Segur que l'àcid que ens vam prendre abans d'anar-hi te molt a veure amb tot plegat...misteri resolt!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario