UN DIA DE NASSOS 2013…ZOO…CRÒNICA
DES DEL VOLUNTARIAT.
Les col·laboracions amb
aquesta gent del nas vermell, a més d’omplir-me d’orgull i de coherència,
m’estàn fent viure situacions i moments irrepetibles i impensables fa només (ja?) un parell
d’anys.
Ahir, el primer d’aquests “regals” va ser arribar al Zoo quan encara era fosc, entrar amb la primeríssima claror i “passejar” (sense públic encara) pel recinte…Desde l’entrada del carrer Wellington fins a la de la Ciutadella…..No tinc paraules (que ja és dir) per descriure la sensació …de debó.
El seguent “puntasso”, les rutes amb la camioneta de manteniment que conduïa l’Antonio –Ey, Antonio…un saludo i un abrazo!!!-per tal d’anar distribüint les taules i cadires per els espais on calien per la venta de nassos, entrades, mural dels desitjos, etc…Ah!...Que aquestes taules les varem agafar de l’interior d’unes aules que ens van obrir els empleats del Zoo, on ,entre altres coses, hi havien aquaris amb cartells de “Animals SuperSuperProtegits”…o algo així…jo, tot i les presses, vaig arribar a veure un cranc d’aquells que viuen dins una closca de caragol de mar…enorme!...i algún altre que no se si eren eriçons o similars….ja veieu….soc tot un Darwin…
El moment de “tensió” arriba a l’instant d’obrir portes i veure l’allau de gent que se’ns venia al damunt, i als quals haviem d’organitzar per tal que encertessin la cua que havien de fer, dirigir-los cap a les nostres taules, resoldre dubtes, etc…i tots alhora!
Un cop possats en feina…a veure…ens havien “alliçonat” sobre el què haviem de tractar amb el public, depenent de si ja duien entrada, si l’havien de comprar allà, la oferta del carnet de Supers, el 50% de descompte, qui son Pallapupes i com és la seva tasca…en fí, jo que sé…un munt de coses. El que no ens havien dit, tot i que no fora estat difícil imaginar-s’ho, es que la meitat de la penya que hi van passar serien turistes… alguns d’ells d’aquells tant divertits que no parlen (ni entenen) cap llengua llatina… més o menys com jo, si exceptuem el català, castellà i angles….i així així…
De manera que va resultar d’allò més curios (i confós) veure com acabavem parlant en anglès amb uns xinessos, xapurrejant italià amb uns alemanys, catalanitzant als àrabs, parlant en castellà amb uns japos i acabar xerrant en alemany amb uns de Roda de Ter…(mira que va venir gent de lluny!).
Ahir, el primer d’aquests “regals” va ser arribar al Zoo quan encara era fosc, entrar amb la primeríssima claror i “passejar” (sense públic encara) pel recinte…Desde l’entrada del carrer Wellington fins a la de la Ciutadella…..No tinc paraules (que ja és dir) per descriure la sensació …de debó.
El seguent “puntasso”, les rutes amb la camioneta de manteniment que conduïa l’Antonio –Ey, Antonio…un saludo i un abrazo!!!-per tal d’anar distribüint les taules i cadires per els espais on calien per la venta de nassos, entrades, mural dels desitjos, etc…Ah!...Que aquestes taules les varem agafar de l’interior d’unes aules que ens van obrir els empleats del Zoo, on ,entre altres coses, hi havien aquaris amb cartells de “Animals SuperSuperProtegits”…o algo així…jo, tot i les presses, vaig arribar a veure un cranc d’aquells que viuen dins una closca de caragol de mar…enorme!...i algún altre que no se si eren eriçons o similars….ja veieu….soc tot un Darwin…
El moment de “tensió” arriba a l’instant d’obrir portes i veure l’allau de gent que se’ns venia al damunt, i als quals haviem d’organitzar per tal que encertessin la cua que havien de fer, dirigir-los cap a les nostres taules, resoldre dubtes, etc…i tots alhora!
Un cop possats en feina…a veure…ens havien “alliçonat” sobre el què haviem de tractar amb el public, depenent de si ja duien entrada, si l’havien de comprar allà, la oferta del carnet de Supers, el 50% de descompte, qui son Pallapupes i com és la seva tasca…en fí, jo que sé…un munt de coses. El que no ens havien dit, tot i que no fora estat difícil imaginar-s’ho, es que la meitat de la penya que hi van passar serien turistes… alguns d’ells d’aquells tant divertits que no parlen (ni entenen) cap llengua llatina… més o menys com jo, si exceptuem el català, castellà i angles….i així així…
De manera que va resultar d’allò més curios (i confós) veure com acabavem parlant en anglès amb uns xinessos, xapurrejant italià amb uns alemanys, catalanitzant als àrabs, parlant en castellà amb uns japos i acabar xerrant en alemany amb uns de Roda de Ter…(mira que va venir gent de lluny!).
Per qüestions de
logística (i de talles), la samarreta que ens van proporcionar de bon matí, i
que ens identificava com a voluntaris de l’event, m’anava com els pantalons del
Steve Urkel, així que un servidor es va acabar identificant amb la credencial
penjada al coll…i amb l’armilla que en un principi duia possada l’Angie
Rosales, la fundadora de tot això, que veient la manca de proporcionalitat
entre cos i samarreta, no va dubtar a deixar-me-la………i que en marxar vaig
oblidar de tornar-li!!!!!!....-Ey, Angie, sorry!!!....Probaré de tornarte-la en
quan pugui…que no sé…ara mateix ho tinc complicadillu, però a veure si em puc
organitzar i li passo a algú que us l’apropi al local….qüestió de dies....ho sento very!...
I tot això a què
venia….?....Ah!, sí, doncs això, que entre l’alçada (ja sabeu…se’m veu més que
a ningú…mai no em puc amagar enlloc!) ,
i el fet de dur l’armilla en contraposició als que portaven la samarreta va fer
que bona part dels asistents que tenien algún dubte me’l passes a mí!...Be…sé
que no és veritat, tothom va currar lo seu…però en els instants de màxima afluència matinal a mí m’ho semblava!! Tothom em reclamava!!...una absoluta bogeria!!!!
A tot això…els del zoo
tenen un problema amb les acumulacions de gent a les taquilles…es van formar
unes cues que donaven la volta (la volta sencera, eh?) per tots dos cantons de
la plaça que hi ha davant per davant de l’entrada.Entretant a les nostres
taules, aquells nois i noies fotien una canya espectacular, fent sortir fum dels
segells, dels nassos i dels tiquets de descompte i aconseguint desfer l’aglomeració (la nostra)
en uns minuts, mentre que la cua per les taquilles va trigar més de tres hores
en perdre la seva monstruositat.
Més coses…el “Momentasso”,
quan els clowns de l’equip de Pallapupas van enlairar un pilot de globus on la
canalla hi havia enganxat els seus desitjos per fer arribar als infants hospitalitzats.
En això dues coses a considerar/reflexionar:
-Una (consideration): Si mai heu d’enlairar globus d’heli, procureu no fer-ho sota uns arbres si no voleu que el vol s’estabilitzi als 5 mts d’alçada i bona part dels globus es quedin a viure entre les branques.
En això dues coses a considerar/reflexionar:
-Una (consideration): Si mai heu d’enlairar globus d’heli, procureu no fer-ho sota uns arbres si no voleu que el vol s’estabilitzi als 5 mts d’alçada i bona part dels globus es quedin a viure entre les branques.
-Dos (reflexion) : Despres
de l’enlairament de globus, a través de la pantalla gegant es va fer una conexión
amb l’Hospital (ostres...no em feu dir quin…no ho recordo, ho sento) i varem
poder viure la brutal (però vital) contradicció de veure uns nens i unes nenes
somrient, picant de mans, saludant-nos tot esverats (i rient…tot*s ell*s rient!),
malgrat ser on son i no poder gaudir, per exemple, i sense anar més lluny, d’un dia al Zoo; mentre al costat meu un nano
plorava i plorava fet una furia perquè volia una bossa de patates i els pares
(que dolents!!!) no li volien comprar… No m’hi fico…només hi reflexiono…i no m’ho
acabo...
En definitiva…genial la cooperación
dels voluntariat, genial la resposta del “públic”, genial el mogollon de críos amb
el nas de pallasso posat, genials les responsables de Pallapupas….
Un dia INOBLIDABLE (al menys fins a l’hora en què vaig marxar) que m’ha fet retornar en bona mesura la meva perduda admiració per les persones i les seves accions.
Una última cosa…quan arribeu a un lloc que no coneixeu gaire, asegureu-vos de que aparqueu allà on es pot aparcar….no fos cas que en sortir d’allà on anaveu us trobeu que la grua s’ha endut el cotxe i us surti la bona voluntat per un ull de la cara…per una cara de tonto i per una mala llet que ni es ven ni es compra i que si no fos per la plenitut resultant de fer la mitja del total del dia, no sé com podría haver acabat…i no miro a ningú (més enllà del meu melic).
I en arribar a casa…..uffff….quin bajon d’activitat i d’adrenalina….si m’ho diuen no m’ho crec.
Gràcies noies i nois, per donar-me l'oportunitat de formar part i de donar forma a un dia d'aquells que guardes a la memòria per sempre...sou grandíssims…ha estat un plaer enorme poder ajudar-vos…ja espero el Dia de Nassos 2014!...Riure omple de vida…i el tracte amb gent com vosaltres també!!
Un dia INOBLIDABLE (al menys fins a l’hora en què vaig marxar) que m’ha fet retornar en bona mesura la meva perduda admiració per les persones i les seves accions.
Una última cosa…quan arribeu a un lloc que no coneixeu gaire, asegureu-vos de que aparqueu allà on es pot aparcar….no fos cas que en sortir d’allà on anaveu us trobeu que la grua s’ha endut el cotxe i us surti la bona voluntat per un ull de la cara…per una cara de tonto i per una mala llet que ni es ven ni es compra i que si no fos per la plenitut resultant de fer la mitja del total del dia, no sé com podría haver acabat…i no miro a ningú (més enllà del meu melic).
I en arribar a casa…..uffff….quin bajon d’activitat i d’adrenalina….si m’ho diuen no m’ho crec.
Gràcies noies i nois, per donar-me l'oportunitat de formar part i de donar forma a un dia d'aquells que guardes a la memòria per sempre...sou grandíssims…ha estat un plaer enorme poder ajudar-vos…ja espero el Dia de Nassos 2014!...Riure omple de vida…i el tracte amb gent com vosaltres també!!
