CRÒNICA DEL DIME(rda)CRES D'UN "ESCRIPTOR" (ja veus, i què més!!)...
Amb il·lusió de llevar-se ben d'hora, ben d'hora, .......amb l'alta mèdica (que no vol pas dir sense dolor d'esquena...) i amb un grapat de ibuprofenos (o com coi es diguin) a la bossa, enfilem cap a la feina, i en arribar,abans de tenir temps d'obrir els ulls del tot, es confirma la "desgracia"...s'ha concretat la reduccio de la massa salarial de l'empresa......vaja,que ens abaixen el sou, parlant clar.
Amb el bon ambient que us podeu imaginar, anem empenyen els minuts i arrossegant la suor i la mala llet i fem xiular les oides d'uns quants...i aquest mal d'esquena que es veu que és que m'estima o algo...
Hora de plegar...per dinar, un bocata ràpid al bar del polígon (que quan el van muntar,el bar, a l'any 2 A.C.(Abans de la Crisis), i amb el polígon industrial en plena fase de creixement, els tios pensarien "Yeah!...hi han poques empreses encara, però amb la infraestructura que s'està muntant aquí,en un parell d'anys podrem encendre els puros amb bitllets de 50...I de mentres, amb el mogollón de penya que treballa en aquesta d'aquí al costat, anirem possant els fonaments del nostre imperi"...El polígon va quedar com va quedar...o va anar a pitjor. I a "tota aquella penya" no la deixen surtir a l'hora de l'entrepà (entre altres coses perquè no tenen "hora del bocata"), així que....
Per on anava....Ah, si!...el bocata ràpid per dinar i jo i el meu mal d'esquena...ah, no....el meu mal d'esquena i jo, cap a Barna, sota un sol de "pena" (com a sinònim de "justicia"), en aquella hora divertida en què les rondes van com van.
Arribada al Carrer de Sant Germà, on tenen el local "Pallapupas", on havia quedat per passar a buscar material per allò de la signatura de llibres de l'11 de Setembre i tal...un parell de voltes per aparcar.
Cotxe en zona verda (ni idea de què vol dir...més enllà de que s'ha de pagar)...un "sinpa" , que no duc "sueltu" i a més seràn 5 minuts...i a pujar un parell de pissos d'escales (Ay!...els lumbars!!!) i ja tornem a ser aquí...La coneguda porta (foto borrosa al cantu!) que s'obre....un somriure "Hola!", "Hola!...Soc en Fulano, que vinc a buscar allò","Ah, si!...l'escriptor, oi?...jo soc la Tal"..."Ah, encantat Tal (ens coneixiem per mail només, amb la Tal)...escriptor!...ja pots comptar!" "Amb qui has quedat, amb la Qual, no?..Ara l'aviso", "Molt be, m'espero",.......marxa....algú asoma el cap un instant...el just per vessar un altre somriure "Hola!", "Ey, hola!"...
Les parets del local suen màgia, us ho juro...fotos, reconeixements varis, detalls d'agraiments ...una placa de "Músics amb nassos"...En el petit mostrador, una capseta amb xapes de Pallapupas (i uns imans molt xulus amb les cares d'algun*s dels nassos-vermells impresses)...Es torna a obrir la porta...algú entra, em mira...tercer somriure de la tarda..."Hola!", "Hola!"...i marxa per l'altre porta ,la mateixa per on havia marxat la Tal...i per on ara arriba la Qual, a qui sí que coneixo de l'anterior visita........Vinga!,Quart somriure en menys de 2 minuts!...M'esvero en pensar que la brutal diferencia entre l'humor (o diguem-li amabiliat.....o educació...o com vulgueu!)que escampa aquesta penya (tot i la duríssima feina que fan) i la que esquitxava la gent del matí, em pugui fer petar com un got en el que s'hi aboca aigua bullent per tot seguit buidar-lo i submergir-lo en gel.
Em perdo....Eeeeee......Ah,si...quart somriure..."Ey hola!, com va?"...(acompanyat de dos petons) "Hola Qual!, què hi ha".
La Qual (que en veritat té un nom tope de guapo, i que me'l guardo perquè no cal que el sapigueu), ja em te preparat el material...Tríptics, nassos vermells, una guardioleta....
Fem una mini-xerrada (si és que arriba a això), que tinc el cotxe en zona verda i he de pirar abans que el tema diners no m'acabi d'esguerrar el dia més del que ja ho ha fet al matí....La Qual -"Val doncs...si vols alguna cosa?...aigua o algo?"..."No, no , merci...marxo que el cotxe..." cap a la porta..."Fins un altre i gràcies per tot!".."No, no ..gràcies a tú per haver-te arribat fins aquí!".."Vinga", "Adeu,merci", "Adeu", "Adeu".....
Carrego el material al cotxe...Hala!..mira quina hora és!!..M'he de prendre l'antiinflamatori...A que no duc aigua per empassar-lo?....A que no?....Què us hi jugueu a que tampoc porto ni un duro per comprar una ampolla?...Ni un duro.
...Sabeu què?...Cap al local de Pallapupas un altre cop...dos pissos amunt.."Hola!, torno a ser jo...allò que em deies de si volia aigua, que t'he dit que no....Pensaràs que soc un desastre...ho soc"...Li explico el tema...el somriure s'enxample encara més...em porta un got d'aigua, engoleixo el comprimit i "Vinga, ara si...gràcies,eh?..Adeu", "De res home, a tu...Adeu, adeu!"
Cap a casa...sense cap incident remarcable...amb el mal d'esq.....Ey!....espera!.....M'ha passat força, el maleit dolor de ronyons!!!........Vull pensar que és pel fet d'haver-me pres l'ibuprofeno envoltat d'allò especial que sura al local dels pallassos d'hospital...i ho penso tant fort que m'ho crec...És clar que també hi ha pogut influir el radiant ram de somriures...però com sigui per això (que ho es), demà m'espera un matí d'infern. (per contrastos...)
